Manifest
NO al TTIP!
Les persones, el medi ambient i la democràcia abans que els beneficis i els drets de les corporacions
Les persones, el medi ambient i la democràcia abans que els beneficis i els drets de les corporacions
1 . Qui som?
Som una campanya formada per organitzacions de la
societat civil que comparteixen una profunda preocupació per les
diverses amenaces que planteja l’Acord Transatlàntic de Comerç i
Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership - TTIP, per
les sigles en anglès, també conegut com Tractat de Lliure Comerç
Transatlàntic o TAFTA) i el acord amb el Canada (Comprehensive
Economic and Trade Agreement - CETA). Representem interessos públics
molts diversos, incloent la protecció del medi ambient, la salut
pública, l'agricultura, els drets del consumidor i la protecció de
les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes
socials i laborals, els drets de les persones treballadores, els
drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal,
l'accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa
de serveis públics essencials com l'educació i el control públic i
social dels sistemes financers, entre d'altres.
Tenim el ferm compromís de rebutjar les
actuals negociacions sobre el TTIP, per tal de garantir un debat
polític transparent i democràtic. Tots els acords han de servir a
l'interès públic i al nostre futur comú.
2. Que és el TTIP?
El TTIP és un acord de gran abast que s'està
negociant actualment entre la Comissió Europea (en nom dels Estats
membres de la Unió Europea -UE) i el govern dels Estats Units (EUA).
No es tracta de les barreres al comerç com els aranzels, que ja són
en general molt baixos entre la UE i els EUA. Es centra
sobretot en els reglaments, normes, drets corporatius i garanties
d'inversió. El TTIP té com a objectiu, suposadament, facilitar la
inversió directa i l'eliminació d'obstacles burocràtics
innecessaris per a l'accés al mercat per a les empreses d'ambdós
costats de l'Atlànti
Tanmateix hi ha proves -provinents de les empreses
i la indústria que està participant d’alguna manera a les
negociacions- que revelen que l'enfocament sobre les barreres no
aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues
parts s'està utilitzant per impulsar la des-regulació, una visió
dels drets de propietat intel·lectual que només fomenten monopolis,
i una carrera per igualar drets i estàndards a la baixa. Els
pretesos beneficis econòmics no tenen fonament i, en qualsevol cas,
són marginals per a la societat en general, fins i tot en el cas que
fos cert el que expliquen els defensors de l’acord al respecte. Més
aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants
drets adquirits en les llargues lluites democràtiques i els
interessos socials de la ciutadania de la UE, dels EUA i de la resta
del món.
Les negociacions s’estan fent a porta tancada,
sense una consulta pública efectiva. Els parlaments nacionals no són
informats sobre els detalls dels textos de negociació de la
Comissió. Els fragments d'informació que han estat publicats -o
filtrats- plantegen considerables preocupacions.
3. Quines són les nostres preocupacions?
• La manca de transparència i de
procediments democràtics, el que fa impossible per a la
ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per tal de
garantir que els interessos públics estan sent protegits. Actualment
aquestes negociacions estan molt esbiaixades: grups de pressió
empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats
per influir en les negociacions.
• El capítol proposat sobre protecció
d'inversions i en particular la inclusió d'una disposició sobre el
mecanisme de Solució de Diferències Estat-Inversor (ISDS). Els
ISDS donen als inversors drets exclusius per demandar als estats quan
considerin que alguna decisió democràtica -realitzada per
institucions representatives i per a l’interès general- es
considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents
o futurs. Aquests mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals
nacionals. Amb això soscaven els sistemes legals de les nacions i de
la UE, així com la sobirania democràtica de la societat per a la
formulació de lleis i polítiques d'interès públic.
• La creació de noves estructures de
governança antidemocràtiques i procediments que tenen com a
objectiu "harmonitzar les regulacions" com el proposat
Consell de Cooperació Regulatòria. Aquestes estructures farien
que les decisions preses en el marc del TTIP serien constantment
pressionades en secret per buròcrates no electes i grans lobbies
empresarials. Aquestes estructures no democràtiques amenacen amb
rebaixar importants normes i regles dissenyades per a la protecció
dels interessos públics, o prohibir futures millores,
independentment de la seva necessitat i del mandat públic. També
ens preocupal’objectiu d'enfortir la protecció dels "drets de
propietat intel·lectual", que, tal com està plantejat, ataca
alguns dels nostres drets bàsics com la salut, l'educació, la
cultura i la llibertat expressió.
4. Demandes i objectius compartits:
Sobre la base dels valors de la solidaritat
internacional, la justícia social i la sostenibilitat ambiental i el
respecte de tots els drets humans, treballem amb els nostres aliats
als EUA i en altres parts del món i exigim.
a) Transparència immediata: s'han de
fer públics els textos de negociació de la Comissió, així com
tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert
i crític sobre la TTIP i el CETA.
b) NO al ISDS: Ens
oposem a aquests mecanismes de solució de discrepàncies
estat-inversor i mantenim amb fermesa la sobirania de les
nostres societats i dels nostres pobles per a la presa de decisions
en la defensa i millora de l'interès públic i el be comú per
sobre dels interessos privats.
c) NO al Consell Cooperació
Regulatòria: tota la regulació de les operacions
comercials, les condicions del comerç i l'establiment d'estàndards
de producció del producte i ha d'estar en mans dels òrgans i
processos controlats democràticament.
d) NO a la des-regulació i a la
rebaixa dels estàndards de protecció i al servei de l'interès
públic: el nivell de les normes socials i laborals, dels
consumidors i de la salut pública, la protecció del medi ambient,
incloent la regeneració dels nostres recursos naturals, el benestar
animal, les normes sanitàries dels aliments i les pràctiques
agrícoles ambientalment sostenibles, l'accés a la informació i a
l'etiquetatge, la cultura i la medicina, la regulació del mercat
financer, així com la protecció de dades i altres drets digitals
s'han de millorar, i no "harmonitzar" fins al més baix
comú denominador. El reconeixement mutu d’estàndards no és
acceptable en la mesura que soscava els nivells de protecció
acordats democràticament. Cal garantir que s’aplica el principi de
precaució.
e) NO existeix pitjor
des-regulació que la privatització dels serveis públics. Defensem
l’accés universal a una educació de qualitat, a l'atenció
a la salut i altres serveis públics com a instruments per a sostenir
la reproducció social de la vida i com una contractació
pública que promou l'ocupació local i les economies locals, la
discriminació positiva, l'emprenedoria social, l’economia
sostenible, la cura de les persones i al servei de l'interès públic.
En aquest sentit cal tenir present que els efectes
de la privatització dels serveis públics en diferents àmbits tenen
un especial impacte en les condicions de vida i de treball de les
dones.
f) La promoció de pràctiques d'agricultura
sostenible amb el medi ambient i la protecció de la petita
agricultura familiar.
g) Les institucions públiques han de mantenir
el poder polític i les estructures necessàries per protegir certs
sectors sensibles i salvaguardar les normes importants per a la
nostra qualitat de vida. Les normes laborals i ambientals
internacionalment acordades han de ser respectades. La violació
contínua de les normes del treball ha de ser objecte de sancions.
Finalment defensem la construcció d’unes
relacions i polítiques comercials entre els nostres pobles que posin
en primer lloc les persones i el planeta, garantint:
• Els drets humans universals i inalienables de
totes les persones, inclosos els drets a una alimentació adequada,
aigua, salut, drets sexuals i reproductius, integritat física
i psíquica, vestit, habitatge, educació, protecció social,
mobilitat, cultura, oci i a un medi ambient net;
• Un treball decent, que permeti a la gent viure
una vida digna, incloent una renda adequada i els drets laborals;
• El reconeixement del treball reproductiu i de
cura, dels treballs informals de servei a les persones i a la
comunitat Garantir una redistribució equitativa i una reorganització
socioeconòmica, de forma que no recaiguin gairebé en exclusiva en
les dones les tasques del benestar quotidià, així com la igualtat
de salaris per a homes i dones;
• Una transició a una economia de baixes
emissions de carboni. que no es basi en un consum excessiu, sinó en
l'ús social i ecològicament responsable dels recursos, i que
permeti una vida digna sense posar en perill el suport d'altres
persones, generacions futures, així com de l’agricultura, de la
flora i la fauna;
• Aconseguir una democratització significativa
en tots els nivells de presa de decisions;
• La lluita contra la pobresa i l’establiment
de noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones i amb
les persones d'altres regions i el respecte dels drets de les
persones refugiades i immigrants;
• L’augment global del nivell de benestar
econòmic, social i ambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada