Moneda social

La moneda social és una forma de posar els diners a treballar al servei de les persones i permet a la gent continuar compartint les seves capacitats quan la moneda convencional s’estanca.

El diner convencional, en el nostre cas l’euro, està fonamentat en el deute que els bancs ens atorguen, un deute que ens lliga a causa de l’escassetat i la dificultat de generar euros. Tendeixen a acumular-se en mans d’uns pocs, ja que dels diners es crea diners, promovent la manca d’honestedat i la corrupció, destruint les economies locals i escapant als grans centres financers, fomentant la competitivitat, la creació de pobresa, provocant una degradació cultural i social creixent.

L’objectiu essencial d’una moneda social no és altre que facilitar els intercanvis entre les persones, actuant com a unitat de compte, és a dir, donant un valor a les coses, i com a instrument de pagament. La seva existència depèn únicament d’un acord comunitari per atorgar un valor.

No ho crea un banc o un govern, sinó les mateixes persones en el moment que fan l’intercanvi, sent així l’economia generada totalment real, sense cap aspecte especulatiu.

La moneda social de l'EcoXarxa és un sistema d’intercanvi virtual, a través d’una plataforma informàtica (CES, Comunity ExchangeSystem) adoptada per la nostra comunitat i autogestionada en funció dels propis interessos.

Aquesta plataforma -sorgida a Sud-àfrica- vehicula intercanvis a nivell mundial. A Catalunya, d'on replicam el model, és on més xarxes existeixen d’aquest sistema i on major quantitat d’intercanvis es materialitzen a escala mundial.

Es una eina de fàcil maneig i comprensió, on, un cop te registres, pots oferir un producte o servei propi o buscar el que necessitis a les teves xarxes d’intercanvi més properes.

L’adopció d’aquest sistema d’intercanvi, lluny de ser un simple fet diferencial, és una eina clau en el canvi de les relacions econòmiques capitalistes imperants. Per moltes raons:

• La moneda social es crea a través d’una activitat real, un treball ja realitzat, sigui la producció d’un bé o la prestació d’un servei, i no a través del crèdit, és a dir de deute.
• Les quantitats negatives perden el seu caràcter de deute, ja que no tenen un termini de “venciment”, i no augmenten per si soles al no tenir taxes d’interès, només mostren un desequilibri entre el rebut i l’aportat que sempre hi haurà temps de desfer, és més, les quantitats negatives són necessàries perquè també hagin positives, ja que és un sistema de suma zero.
• El fet de tenir números vermells, l’únic que indica és que hauràs oferir alguna cosa en algun moment per compensar el saldo, però amb base en el principi “cadascú en funció de les seves necessitats”.
• No té gaire sentit acumular, ja que en circumstàncies normals qualsevol persona pot generar-la amb facilitat.
• El més important és que reforça l’economia local, ja que els intercanvis es produeixen al nostre entorn proper i la moneda no viatja a altres mercats on hi hagi una major rendibilitat, fomentant així relacions de confiança entre les persones usuàries que poden anar més enllà de l’econòmic i fomentar la creació de veritables nuclis d’autogestió on el suport mutu sigui la nota comuna per a la satisfacció de les necessitats de tots els seus integrants.